Els orígens. Esport, lleure i higienisme
El 3 de desembre de 1905 es funda el que avui coneixem com Santfeliuenc Futbol Club. Cal que ens situem a la vella pista del “Coro” quan uns joves atrets per la modernitat i el lleure que dibuixava el naixent esport decideixen de fer un equip que porti el nom de l’aleshores vila de Sant Feliu. L’esport s’identifica per a les societats del tombant de segle amb la idea de modernitat com a transsumpte de valors associats al lleure, el conreu de cos i ment, i l’higienisme. La primera plantilla de la història estarà formada per Tarrat, Mestres, Bisbal, Dalmases, Bertran, Camprubí, Salsas, Roca, Casimiro Riera, Pagès, Torras i Gaspar Gilera.

 

L’oficialitat d’un club amb colors blanc-i-blaus
El 1915 es constitueix oficialment la societat Santfeliuenc Football Club presidida pel jove Josep Plana Deu. El 1917 l’entitat lliura els seus estatuts al Govern Civil de Barcelona. Els colors blanc-i-blaus seran l’ensenya distintiva. És l’època dels inicis de les lligues locals i els primers derbis fratricides amb el FC Santboià i el Santjoanenc.

 

Els daurats anys 20
La dècada dels anys 20 constitueix una època daurada. El Santfeliuenc és un club influent a Catalunya i el seu president, Juan Antonio Sastre, presideix el Comitè Provincial de Barcelona de la Federació Catalana de Futbol. Anys que veuen la consolidació d’un dels grans futbolistes santfeliuencs de tots els temps, Joan Rigol.

 

La Pineda, un camp per a la història
El 16 de novembre de 1925 el Santfeliuenc inaugura el camp de la Pineda, que acollirà els partits de futbol de l’equip blanc-i-blau fins a l’any 1964. L’estrena és victoriosa ja que els blanc-i-blaus derroten al Güell por 2 a 1.

 

Anys 30, de la paràlisi al revifament
Als inicis dels anys 30 el club viu entre el dubte i una certa paràlisi institucional interna. Tanmateix l’equip revifa ràpidament i el 1935 assoleix l’ascens a Segona Divisió Catalana i s’enfronta als principals equips catalans del moment. Es l’època de Cros, un davanter que va marcar un temps al futbol català i que contribueix amb els seus gols al creixement de l’equip. A l’agost, per la festivitat de Sant Llorenç, visiten la Pineda els grans equips professionals i sovint alguns jugadors de prestigi reforcen el Santfe, cas del “diví” Ricard Zamora. La Guerra Civil, però, deté la progressió. 
 
Entre la supervivència i el control
En la immediata postguerra, el Santfeliuenc és un club mutilat que viu sota la tutela del sindicat franquista d’Educación y Descanso. En la competició l’equip pateix les dures consequències i recula a categories menors. Futbolistes com Aznar, Prats, Galindo, Bautista, Obiols o Bagagli mantenen amb vida el futbol a Sant Feliu malgrat les precarietats.

 

La recuperació de l’autonomia i el somni esberlat de l’ascens a Tercera Divisió
A partir dels anys 50 el club recupera lentament l’autonomia organitzativa. Els prohoms de la ciutat, que es mouen a l’interior del règim franquista, decideixen apostar per situar el Santfeliuenc en categories més importants. A la temporada 1959-1960 el Santfeliuenc juga la promoció d’ascens a Tercera Divisió davant l’Ibèria de Barcelona. Els blanc-i-blaus pateixen una vergonyant conxorxa federativa i perden l’eliminatòria en tres partits èpics que mobilitzen com mai l’afició. La premsa del moment es fa ressò de la injustícia comesa sobre un club històric que havia estat humiliat per la Federació perquè no disposava d’instal·lacions adients per jugar a la divisió de bronze del futbol espanyol.

 

La inauguració del camp de la Rambla
El 19 d’abril de 1964, s’inaugura el camp de la Rambla. Instal·lació situada al bell mig de la modernista ciutat jardí del Parc Sayrach. En el partit inaugural el Santfeliuenc derrota l’Horta per 1 a 0 gràcies a un gol de l’ex espanyolista Chamorro.

 

Finals dels 60 i principis dels 70, època de decliu 
Amb la decidida retirada dels mecenes i prohoms el club pateix un clar decliu esportiu. El primer equip es veu abocat a jugar a Segona Regional durant una dècada. És l’etapa de Francesc Marfany al capdavant de la directiva (1968-1977), el president amb el mandat més llarg.

 

L’ascens a Primera Regional acaba amb les ombres del decliu
El 1978 el Santfeliuenc aconsegueix un brillant ascens a Primera Regional en superar en una emocionant promoció la Montañesa de Barcelona. El club és rebut a la ciutat per l’afició. Els Doménech, Lapaz, Estrada, Manolo Hernández, Monje, Ruiz, Rogelio, Alberto Hernández, Anastasio, Arbiol, Ramon o Marcial tornen l’alegria pel futbol. S’inicia una etapa de consolidació a Primera Regional amb alguna temporada (1981-1982) en què l’ascens a Preferent es frega.

 

D’una permanència miraculosa al primer ascens a Preferent
El 1985 el Santfeliuenc que entrena Francesc Estrada i presideix Pere Pocurull assoleix l’ascens a Regional Preferent després de proclamar-se campió del grup III de Primera Regional. “Sant Feliu es una festa” titula el 2 de juny El Mundo Deportivo. Un any abans, el club havia aconseguit una miraculosa permanència in extremis en fer un gol al temps d’afegit a La Cava. Dotze mesos més tard 2000 persones omplen el camp en un partit inoblidable contra l’Hospitalet Atlètic. El 2 a 0 final desfermava l’eufòria. Els Udina, Ruiz, Agustín, Ángel Montero, Ruipérez, Saldaña, David Gracia, Juan Ramón, Castaños, Carrasco, Vicente o Paco havien aconseguit un dels èxits més destacats del primer equip.

 

Entre Preferent i Primera Regional
El Santfeliuenc es mou entre el final dels anys 80 i la dècada dels 90 a cavall de Preferent i Primera Regional. La temporada 1988-89 l’equip perd la categoria però la recupera dues temporades més tard. Entre 1991 i 1999 l’equip travessa l’etapa més llarga a Preferent. Tanmateix acaba de dècada com la va començar: a Primera Regional. L’entitat viu, a més, l’escapçament del futbol base i la creació l’any 2001 d’un nou projecte esportiu: el CFA Escola de Futbol.

 

El Segle XXI comença a Primera Regional

Al Santfeliuenc no li prova gaire bé l’inici de segle i durant sis temporades mira de tornar a Preferent sense fortuna. S’acosta el Centenari i tothom vetlla perquè el club recuperi posicions al futbol català. L’any 2004  una gran decepció ens envaeix en perdre contra el Sant Cugat (2-1) un partit decisiu que condemna a romandre un any més en una categoria que no es correspon amb la història centenària ni amb l’efemèride tan a tocar.

​

Centenari i ascens
​El 2005 el Santfeliuenc Futbol Club celebra els seus primers cent anys de vida.

El Centenari desperta l’interès de la ciutat per l’equip blanc-i-blau i l’exposició conmemorativa es converteix en la segona mostra més visitada des de la recuperació de la democràcia. Sota la presidència de Manuel Navarro i amb un tècnic de la casa com Joaquín Martín “Vique” el club puja a Regional Preferent com a coronació del Centenari. En un final de lliga apassionant s’assoleix la promoció contra El Catllar i l’afició santfeliuenca torna a respondre com en les grans ocasions històriques. L’ascens premiava una gran generació de futbolistes santfeliuencs com Javi Pastor, David Torrejón, Dani Mir, José Manuel Vega o Paco Higueras.

 

 

El trasllat a Les Grases
El 19 de gener de 2007 el Santfeliuenc estrena el seu quart camp en 102 anys. Del centre de la ciutat al Parc Esportiu de Les Grases. El partit inaugural enfronta el Santfe contra el Vila-Seca i les càmeres de TV 3 el retransmeten en directe.

 

De Preferent a Primera Catalana

Amb un jove president, Alberto Prieto, i un entrenador decidit a canviar la història del club, Andrés González, el Santfeliuenc es fa fort a Preferent i l’estiu de 2009 i de manera inesperada aconsegueix l’ascens a Primera Catalana. La tercera posició que l’equip havia aconseguit a la lliga va tenir premi per la desaparició del Miapuesta

​

La Tercera Divisió va ser cosa de dos punts

El debut a Primera Divisió Catalana és tan sorprenent com exitós. Els blanc-i-blaus triguen a adaptar-s’hi però quan ho fan esclaten i es revelen com un dels grans aspirants a l’ascens. La manca de regularitat a Les Grases impedeix l’ascens a Tercera que queda a dos punts. Ràdio Marca premia el Santfeliuenc com a revelació de la temporada i reconeix amb el guardó una gran generació de futbolistes de la talla d’Iñaki, Hinojo, Alberto, Álex Burch, Diego o Quiles

La consolidació a Primera Catalana i l’afiliació amb el CFA Escola de Futbol Sant Feliu
El Santfeliuenc compleix la quarta temporada a Primera Catalana. L’any 2011 canvia l’estadi d’atletisme pel camp de futbol de Les Grases, un canvi necessari per mirar d’augmentar la resposta de públic en una instal·lació més oberta i visible. En paral·lel, CFA Escola de Futbol i Santfeliuenc FC segellen l’acord d’afiliació amb la promesa de dibuixar un nou temps en el futbol formatiu de la ciutat.

 

 

Per saber-ne més. Bibliografia
     El Santfeliuenc Futbol Club és l’entitat de Sant Feliu de Llobregat que disposa de la més extensa bibliografia específica. Us oferim una selecció de llibres que han mirat d’explicar com som.

     AAVV., Llibre d’or del futbol Català. Barcelona, Edicions Monjoia, 1928. Es tracta d’una edició incunable que retrata tots els clubs catalans l’any 1928. El Santfeliuenc té un article dedicat i una fotografia de gran valor i qualitat.  

     AAVV., Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu, 2001. Llibre de la història de Sant Feliu de Llobregat que inclou referèncias al nostre club, en especial als orígens1905. Pàgines 237 i 348.
     
     Díaz Cabrera, Juan Antonio,  Santfeliuenc Futbol Club. Cent anys de futbol a Sant Feliude Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, Ajuntament de Sant Feliu, 2006. El llibre analitza els cent anys d’història del Santfeliuenc i el seu vincle amb la ciutat.
     
     Ferrer Fontanet, Jordi, Sant Feliu de Llobregat. Recull gràfic 1887-1965. El Papiol, Efadós, 2001. Un llibre de la memòria de la ciutat. Un capítol recull, amb abundant material fotogràfic, la història del fútbol a Sant Feliu. Pàgines 79-90.

García Abad, Antonio, 90 años de historia. Santfeliuenc Futbol Club. Sant Feliu de Llobregat, 1995. Llibre/revista editat pel Santfeliuenc en commemoració del 90è aniversari.

     García Castell, Joan, Història del futbol català. Barcelona, Aymà, 1968. Llibre de la història del futbol catalán que dedica algunes pàgines al Santfeliuenc. Pàgina 142